FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap, que habita les zones muntanyoses del sud d'Europa (Rupicapra rupicapra). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles ovades, amb la punta recurvada, tomentoses i de color cendrós, flors en aments ovoides i petits i càpsula tomentosa, que es fa a les riberes de muntanya (Salix aurita). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar (una agulla, un clau, etc.), introduint-ne solament la punta. Apuntar una agulla en un coixí. Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, punts de soldadura, etc. No toquis aquest llaç, que només l'he apuntat. Fixar provisionalment i lleugerament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de metall, d'os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla. Treball fet amb ganxet. Un cobrellit de ganxet. Agulla de ganxo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que retola. Persona que es dedica a fer rètols. Estri manual per a escriure i dibuixar, proveït d'un dipòsit ple de tinta en contacte amb una punta de fibra tèxtil. Retolador fosforescent. Eina manual o semimecànica que produeix, fotogràficament, textos de rètols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal petit tornejat de fusta de boix on hi ha enrotllat el fil per a fer puntes de coixí. ésser un boixet [o semblar un boixet] Ésser una persona molt prima. Eina emprada pels dauradors consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar els pèls de punta (a algú) per efecte del fred, de la febre, de la por, etc. Horroritzar. Aquell espectacle em va esborronar. La pell començava a esborronar-se-li. En adonar-se de l'accident, s'esborrona. esborronar-se un ordit Desfibrar-se els fils d'un ordit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc. Pal que es pot manejar a tall de bastó. Tros de branca que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre. Dret d'ancoratge. Piló 3 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer de nou (allò que havia estat desfet, que era mal reeixit, etc.). Va refer la novel·la dues vegades. El paleta refarà en part la llar de foc. Reparar 1. Refer la punta d'una eina. Refer la salut. Refer-se d'una malaltia. [...]
